Patatam
Aquarel·la i pols de patata sobre paper, 10 x 15 cm
Acabades de collir, comencen a grillar-se. Estan programades per enfilar-se cap amunt i fer la planta. Soles sense terra, aquest intent es torna fallit, però tot i així segueixen creixent, i quan han consumit les reserves s’aturen i inicien el procés invers. S’assequen lentament, talment com ho fem els humans quan, en la vellesa, ens arruguem per la pèrdua d’aigua.La patata en ambient fosc i sec, sense podrir-se, es torna pols. L’última cosa que conserva és la pell i, tota buida, la carcassa es manté fins que finalment també desapareix convertida en polsim marró, a punt per integrar-se a la terra en perfecte camuflatge. Utilitzar aquesta pols de ben bé tres anys em produeix un gran respecte, i des d’aquest respecte pinto amb delicadesa la imatge de les patates, amb l’energia oculta de la seva pròpia pols.